Les llavors de la inspiració
«Responc a allò que em travessa. Res de tot el que és pensat no és fix.»
Mi manifesto : la obra de mi arte.
SP «Para mi el arte es la maestría de sí mismo.»
FR «La communication est un moyen de rendre accessible et universels des systèmes de perceptions multiples où le langage s’articule en évolution constante.»
CA «Aquí manifesto, de la meva manera sensible, com inspiro al món : expirant llavors que espero nodriran, amb humilitat, al camí de cadascú en la seva pròpia manifestació.»
EN «Welcome to my Inkkarn ecosystem.»
La meva intenció és sembrar les llavors que em van inspirar a créixer, pensant que cadascú ho farà segons la seva pròpia terra. Vull donar amb claredat allò que em va nodrir, amb la humilitat de qui no controla el fruit, sinó que sembra possibilitats i processos que tenen sentit per a més d’un. Això, a través de la mestria que em va construir: l’art. L’expressió de l’Ésser, la inspiració del món, la comunicació humana, els intercanvis de la vida… La disciplina constant de redefinir-me.
©La gent és rica. Les persones pobres estan plenes de recursos creatius i treballen amb molts esforços. La classe mitjana treballa i té la possibilitat d’acumular coneixements. Però els diners van i vénen. Els més rics estan endeutats i s’enriqueixen gràcies a la mà d’obra que dirigeixen. Al final, la riquesa sempre és una inversió humana. No és una qüestió de diners. I el poder no és una riquesa, sinó una arma il·lusòria de fantasia de dominació. L’esclavitud no ha acabat, només ha canviat de forma. La humanitat no ha acabat, mai no ha deixat d’estar present i de ser utilitzada. Es parla de nous rics, però avui dia es pot formar part de les tres classes alhora. Estar molt més que format, treballar dur, tenir deutes sense comprar més enllà del necessari, i seguir sent pobre. Diguem que la il·lusió ha aixecat el seu vel. Som els nous pobres. I alhora, tot allò que una societat que no inverteix en l’educació ni en la salut, no podrà mai retre comptes més que a través de la seva mitomania.